El 23 de maig de 1808
En la placeta de les panses, junt a l'iglésia de la Companyia,
diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de
Madrit,
allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya
estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus
sermons al poble a defendre la seua terra enfront del
francés, com fon el cas del pare Rico en la pedania de Beniferri.
Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:
La valenciana arrogància
Sempre ha tengut per punt
No oblidar-se de Sagunt
I recordar-se de Numancia.
Francesos aneu a França,
deixeunos en la nostra llei,
Que en tocant Dèu i al Rei,
A les nostres cases i llars,
Tots som militars,
I formem una grey.
El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en
arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de
saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els
presents van callar, durant uns minuts ningú deya una paraula, al
poc, algú va cridar "VIXCA FERRAN VII ", al moment, va estendre un gran
bardoll i la multitut va començar a recórrer els
carrers cridant el nom de Ferran VII.
Pels carrers una enorme multitut proclamava, "Vixca
Ferran VII muiga Napoleó". La situació va portar al capità
General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a
alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.
La gentada s'acumulava en la
porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la
guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit
va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que
reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la Real
Senyera (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, Ferran VII.
Mentres dins es mostraven indecisos,
El
Palleter, fora entre la multitut, es desenrolla la faixa roja
que portava cenyida, la trosseja i repartí entre els seus companyons, i
guardant el tros més gran per a si mateix el posa en la
punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "
Mare
de Dèu dels Desamparats" (La Mare de Dèu dels Desamparats) que
ell mateix tenia i per l'atra, de Ferran VII que havia agafat en el
comerç d'un cert Beneyto.
Arbora Vicent
Doménech la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo
que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la Plaça del
Mercat. Arriben a la casa a on es ven paper sagellat
i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja
sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits
" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA FERRAN VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”
Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al
sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar
pel Consell de Castella, que deya:” Valga per al govern
del lloctinent General del Reyno”
Darrere de l'alçament del poble valencià, simbolisat en El Palleter,
contra l'orde donada pel govern de Madrit de reconéixer per rei
d'Espanya a José Bonaparte, i forçat per la iniciativa
popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no
molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a
Napoleón el mateix 23 de maig del
1808 i,
va proclamar en bando, rei d'Espanya i Índies a Ferran VII, aixina com l'allistament.
La ciutat de Valéncia va ser de les últimes a caure en mans
franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra
i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.
Tot lo resumix un soldat francés, Pierre
Doubon, en carta a un germà: «Hem
atacat Valéncia i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat
una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell
sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més
“opiniatre” (obstinada). Els Valencians s'han defés en honor i s'han
batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»
Vicent Doménech segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra
Si vols coneixer mes sobre Vicent Domenec, conegut com el Palleter, pots entrar
aci
