El govern valencià en bloc i Ciutadans, exigixen la convocatoria d'eleccions a nivell nacional

Era dificil per als alts carrecs del Govern valencià i per als dirigents de Ciutadans dissimular la satisfaccio d'ahir en la sentencia del cas Gürtel. Mes alla de la pena imposta als exresponsables historics de la formacio popular com Luis Barcenas, lo certament rellevant per a la brega politica es la decisio del tribunal de condenar al Partit Popular que lidera M.Rajoy a una multa de 245.000 euros.

 

D'esta manera, la formacio de la gavina es convertix en la primera de l'historia de la democracia espanyola en ser senyalada de tal manera. Un colp per a la marca que enllaça en el vixcut esta mateixa semana en l'esclafit de l'operacio Erial i la detencio de l'ex president de la Generalitat i l'exministre Eduardo Zaplana.

 

Font: Valencia Plaza.

 

Ampliacio: A lo llarc del mati de hui Divendres, el Psoe a presentat en Madrit en el soport de Ximo Puig una mocio de censura contra el govern popular, en el soport d'atres formacions com Erc o fins i tot Ciutadans, que si be recolza desbancar als populars exigix unes eleccions immediates.

Per un mon rural ''VIU''

El próxim disabte 26 de Maig, s'organisa en la ciutat de Valencia una manifestacio baix el lema " Per un mon rural viu i la nostra cultura" a on se defen l'agricultura, els boscs, els animals pero tambe lo que mosatros considerem que no es un mon rural viu mediant la participació de les associacions Taurines i les de caçadors que  participen en la mateixa. 


La Caça o jugar en animals en ple segle 21 esta desfasat en la societat actual, que constantment es rebujada cada dia per mes gent.


Des d'El PALLETER animem a que entre tots tingam un ecosistema millor i sostenible, pero no baix el sofriment d'atres sers vius. 


Per un mon rural viu, i no en la,sanc de la tauromaquia, de la Caça, o el desplomament dels cavalls en el tir i arrastre. 


Ninguna tradicio per damunt de la rao.

El Crit del Palleter 23 Maig 1808

El 23 de maig de 1808

 

En la placeta de les panses, junt a l'iglésia de la Companyia, diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de Madrit, allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del pare Rico en la pedania de  Beniferri.

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:

La valenciana arrogància

Sempre ha tengut per punt
No oblidar-se de Sagunt
I recordar-se de Numancia.
Francesos aneu a França,
deixeunos en la nostra llei,
Que en tocant Dèu i al Rei,
A les nostres cases i llars,
Tots som militars,

I formem una grey.

El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú deya una paraula, al poc, algú va cridar "VIXCA FERRAN VII ", al moment, va estendre un gran bardoll i la multitut va començar a recórrer els carrers cridant el nom de Ferran VII.

Pels carrers una enorme multitut proclamava, "Vixca Ferran VII muiga Napoleó". La situació va portar al capità General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.

La gentada s'acumulava en la porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la Real Senyera (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, Ferran VII.

Mentres dins es mostraven indecisos, El Palleter, fora entre la multitut, es desenrolla la faixa roja que portava cenyida, la trosseja i repartí entre els seus companyons, i guardant el tros més gran per a si mateix el posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "Mare de Dèu dels Desamparats" (La Mare de Dèu dels Desamparats) que ell mateix tenia i per l'atra, de Ferran VII que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.

Arbora Vicent Doménech la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la Plaça del Mercat. Arriben a la casa a on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits

" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA FERRAN VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”

Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que deya:” Valga per al govern del lloctinent General del Reyno”

Darrere de l'alçament del poble valencià, simbolisat en El Palleter, contra l'orde donada pel govern de Madrit de reconéixer per rei d'Espanya a José Bonaparte, i forçat per la iniciativa popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a Napoleón el mateix 23 de maig del 1808 i, va proclamar en bando, rei d'Espanya i Índies a Ferran VII, aixina com l'allistament.

La ciutat de Valéncia va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.

Tot lo resumix un soldat francés, Pierre Doubon, en carta a un germà: «Hem atacat Valéncia i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els Valencians s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»

Vicent Doménech segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra

Si vols coneixer mes sobre Vicent Domenec, conegut com el Palleter, pots entrar aci 

Volguda Isabel Boning

Volguda Isabel Bonig, li escric esta carta sense faltar li al respecte, cosa que com valencià, se me fa complicat pero tinc alguna cosa de lo que voste carix, alguna cosa cridada educacio.
 
Com pot voste pretendre que tots els seus semblants li tinguen respecte quan voste afirma que els presuposts de l'estat son bons, per a les nostres terres, estos lamentables presuposts a on nostre transport metropolita una volta mes es vilipendiat, una volta mes es maltractat i una volta mes es apallisat, per vostes, si per vostes els que quan els interessa trauen les banderetes en els que el blau, es cuasi invisible i es recolzen d'associacions que es fan cridar valencianistes pero que realment son espanyolistes a les que no mencionarém perque no els anem a donar res de publicitat.
 
Donen vergonya voste i tots els del seu partit i eixes associacions satelits i saben perque donen vergonya perque foren vostes els que instauraren el catala, en les aules de nostres chiquets, si vostes en el famos pacte del Majestic, vostes en l'AVL, son els que ompliren nostres aules de professors de llengua catalana i no valenciana, i ara ploren per aixo i protesten sobre el seu us, com no ho anava a aprofitar l'esquerra catalaniste valenciana, si vostes els feren el treball brut i ara accepten els presuposts de Madrit com ha vassalls que son del govern i tenen damunt el desvergonyiment de calificar-los com bons, a l'igual que calificaren com bo el tancament de Canal Nou la cadena de tots, vostes i el seu vergonyant partit politic, furtant a tots els valencians i ara acceptant que seguixquen furtant des de Madrit a tot el poble valencià.
 
Aço ya no es qüestio de ser politic, es qüestio de decencia, alguna cosa de lo que sembla ser, vostes carixen pero que li anem a demanar a vostes, si no han sabut fer atra cosa en els anteriors vint anys de govern, qualsevol tipus de canvi es impossible, alla vostes seguixquen per eixe cami i el poble valencià tindra que seguir engolint renocs compromissaris, durant una llarga temporada.